POEMES OBJECTE DE CHEMA MADOX

Titul: Ballet.

Aquesta imatge representa com unes tissores un un pal fan ballet.

Titol: Les paraules del sol.

Aquesta imatge representa com el sol es comunica amb nosaltres.

Titol: Penjant d'un fil.

Aquesta imatge representa com el món penja d'un fil.

Titol: Estalvia espai.

Aquesta imatge representa com la gent estalvia espai a casa seva amb el mobiliari urbà.

Titol: Transparent

Aquesta imatge representa com la lluna es transparenta per les cortines de casa.

Titol: De l'inrevès.

Aquesta imatge representa com anem de caps per avall amb la societat.

Titol: indesxifrable.

Aquesta imatge representa un arbre que està sec per no poder desxifra el problema de la vida.

Canvi de temps.

Aquell matí quan em vaig despertar, vaig obrir les cortines per veure quin temps feia. Era un sol tan radiant que podia il·luminar fins a l'ombra més grisa del món però tot això va canviar a les 5 de la tarda. Em trobava estirada en el sofà, esperant a que Oriol es despertés de la migdiada quan de cop, va començar a caure una tempesta. Estava molt preocupada per la Cuca que vaig decidir entrar-la a casa perquè li feia por. M'encantava l'olor que desprenia a gos mullat però temia que pogués constipar-se, així que la vaig assecar amb una tovallola. Ella es va quedar tan relaxada que es va dormir a la catifa en menys de 5 minuts però jo, estava molt inquieta, no podia concentrar-me en la pel·lícula que donaven a la televisió per culpa dels trons i vaig decidir concentrar-me a veure com queien les gotes de pluja. Em sentia sola, no m'agradava estar sola i menys en dies de tempesta però tampoc volia anar a despertar a Oriol. Quan em vaig fixar en la pluja, vaig veure com la roba que havia estes aquell matí la veïna, es mullava amb les gotes de la pluja. Quan em vaig voler adonar, vaig començar a notar una lleu respiració al meu coll i una veu que em murmurava a l'orella “Hola carinyo”. La primera impressió va ser d'espant però després en veure la seva cara il·luminada pels trons em va calmar. Ja em trobava fora de perill per fi.

Els dimarts amb Morrie

Entro a l’aula, m’assec i no dic res. Els miro fixament i ells em miren a mi. Al principi de la classe s’ho prenen amb rialletes però jo m’ho he pres seriosament fins que es va fer un gran silenci. Només es sentien aquells petits detalls que no percebem amb el soroll.

Alguns de ells se senten incòmodes. Es deuen preguntar ¿Quan dirà alguna cosa? Comencen a estar encara més inquiets, miren els rellotges, d’altres miren per la finestra fem veure que no passa res. He aguantat amb aquest no soroll durant quinze minuts i trenco el gel dient.

- Què passa aquí?

Amb això volia treure un tema de debat sobre l’efecte del silenci sobre nosaltres, què ens fa sentir tan incòmodes. La pregunta és ¿per què ens sentim millor amb el soroll?

Instància

MªCristina Martín Guillen, nascuda a Barcelona el 11 de desembre de 1993, estudiant de l’IES Castelló d’Empúries de Castelló d’Empúries, amb DNI núm. 58763212 O i amb domicili a Castelló d’Empúries, Carré Cònsol núm. 12 (CP 17486), telèfon 972 450 027, crismartin_12_@hotmail.com,

EXPOSO:

1. Que, la tutora de 4tC, Elisabet Jaime Estrany arriba tard a totes les classes.

2. Que, porta uns quants dies decebuda per el comportament dels seus alumnes.

3. Que, per algun motiu, no sabem si familiar o simplement el fet del nostre comportament, està malament amb nosaltres.

Per tot això,

DEMANO:

Que fessin un canvi de tutora ja que no es mereix els mals moments que li estem fem passar, ja que ella ho va donar tot per nosaltres i pugui tenir un curs més normal i més decent que no fos el nostre.

Cosa que espero obtenir.

Castelló d’Empúries, 30 de març de 2011

(signatura)

SRA. DIRECTORA MARIA LLUÏSA PINTO, INS CASTELLÓ D’EMPÚRIES.

Text 1 - Sóc irresistible

Sóc irresistible. Es pensen que no ho sé? No s’equivoquin amb mi. Sé que sóc irresistible. No poc bo ni poc guapo però molt superficial, ni bombonàs tirant a irresistible, ni gens guapo però té un no sé què, no. Sóc irresistible i punt. Increïblement, espectacularment irresistible. M’han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva irresistibilitat en tota la seva esplendor. Ja hi estic acostumat a les mirades d’enveja. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els amics, facin-me servir per demostrar-me que interessant i que ben plantat i que ben parit i que ben fotut que estic. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m’han mirat bé.

Text 2 - Potser si que sóc lletja

Potser si que sóc una mica lletja, però no sóc tan ingènua com per no saber-ho. Sóc una persona normal que no tracta malament la gent. De debò però sóc tan lletja com perquè em mirin amb cara de superioritat? M’han mirat bé? Fixin-se per saber com sóc,que puc oferir i com ho puc demostrar. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Abans de comentar el meu aspecte comentin la meva personalitat, descriguin-me en veu alta, facin-me servir per demostrar-se que superficials poden arribar a ser amb la gent. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no em coneixen be.

Pinzellades Modernistes

La Casa Batlló es va construir entre 1905 i 1907. De fora la façana sembla com

si estigués

feta de calaveres i ossos. Les calaveres són en realitat balconades i els ossos són pilars.

La casa Milà o més coneguda com La Pedrera es va construir entre 1906 i 1910. Les xemeneies del terrat son conegudes per la seva forma de guerrers a

mb escuts.

Antoni Gaudi (1852 - 1926) fou un arquitecte espanyol representant

el modernisme català.

Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem(1897).

En Pere Romeu era l’amo del bar “Els Quatre Gats” que era on gairebé tots els modernistes catalans es reunien i bevien molt.

Santiago Rusiñol(1861 - 1931) fou un gran escriptor i pintor. Casi totes les seves pintures reflecteixen jardins o boscos abandonas o tristos.