sábado, 18 de junio de 2011

La ressenya de RETRUM


L’autor:

Francesc Miralles va néixer a Barcelona en 1968 i és llicenciat en Filologia Alemanya. Després de treballar com a editor de llibres d’auto ajuda i com a negre literari, es va iniciar en la literatura l'any 2000.

La seva novel·la Un haiku per a Alicia va obtenir el premi Gran Angular de Literatura Juvenil. Posteriorment ha publicat La vida és una suau cremada, la sèrie de misteri El cercle ambre i el thriller juvenil El cinquè mag.En la literatura d'adults, la seva novel·la L'última resposta, escrita conjuntament amb Álex Rovira, ha obtingut el premi Ciutat de Torrevella.Des de fa un parell d'anys compagina la seva activitat com a periodista i escriptor amb la música. És fundador de les bandes Hotel Guru i Nikosia, una de les cançons de la qual va inspirar aquesta novel·la.

Sinopsi:


Christian és un adolescent de 16 anys que a causa de la mort del seu germà i a la separació dels seus pares s'amaga en un món de solitud. Un dia com qualsevol va ser, una mica tarda, al cementiri del Teià. Quan estava assegut en un lloc de la paret va escoltar el cant dolç d'una dona. Es va ser espantat a casa ja que no veia a ningú. L'endemà va tornar i no va trobar cap rastre, solament un guant de *licra amb una dolça aroma de la colònia d'una dona i l'hi guarda en la jaqueta. Una altra nit que va decidir tornar al cementiri va veure com dues noies i un noi vestits de negre, s'apropaven. Li va cridar l'atenció el seu rostre *maquillado de blanc i una flor violeta en la solapa. Els tres joves intenten espantar-li i tirar-li del cementiri però Christian es *enfronta a ells. Impressionats per la reacció del protagonista, es presenten com Alexia, Lorena i Robert. A ell el primer que li crida l'atenció és l'aspecte físic de Alexia. Els tres joves li revelen a Christian el seu secret i perquè van d'aquesta manera vestits. Li diuen que han creat una secta secreta, cridada RETRUM, que pretenen entrar en els cementiris i parlar amb els esperits dels morts per preguntar-los dubtes que tinguin ells en la vida real. La pregunta que formulen s'ha de doblegar per la meitat i enganxar-la en la flor violeta per la solapa. Li diuen que si vol entrar en la seva secta hauria de passar una nit, dormint en el cementiri de Teià. El decideix fer el que sigui per entrar. Una vegada passada la prova, van quedant en alguns cementiris de Barcelona per posar en pràctica tot les seves ordres. Christian, quan no està amb els companys de RETRUM, va fent una mica de vida social amb l'altra gent. La seva companya de pupitre, Alba, li ajuda a això, però així i tot sent alguna cosa molt fort per Alexia. En poc temps, Christian i Alba es fan amics i van parlant més seguidament. Una nit, surten de festa l'ordre dels pàl·lids, com també es poden cridar RETRUM, i un jove més gran que Christian, li adverteix que s'allunyi de Alexia ja que era seva, però el pansa de l'advertiment i té alguns frecs amb Alexia. El dia de l'aniversari d'Alba, ella convida a Christian a la seva casa per celebrar-ho però quan l'arriba amb el regal es troba que la festa és per a ells dos solos. Alba va passar de ser la noia *empollona de la classe i la mosqueta morta per ser una provocadora. Christian no pot deixar-se porta ja que solament la considera com una amiga però així i tot passa de les trucades de RETRUM i passa la nit amb Alba, però el que no s'espera és que Alexia estigués a la seva habitació esperant al fet que arribés. Aquella nit Alexia li va explicar que la seva germana bessona va morir. El pare de Christian es va enfadar amb el per enganyar-li i decideix enviar-ho a Boston amb la seva mare i la germana de la seva mare per acabar el batxillerat en setembre. Els participants de RETRUM decideixen fer una ruta per diferents cementiris d'Europa. Tot anava bé però en l'últim cementiri anomenat *Highgate de Londres assassinen a Alexia. Christian s'entristeix i acudeix al psicòleg. Al principi són sospitosos d'assassinat però després troben les petjades d'una altra persona. La psicòloga aconsello al pare de Christian que no ho enviés a Boston i pogués recuperar-se però va empitjorar, no menjava, no dormia prou. Va acabar desmaiant-se a la meitat de classe. Va començar a notar la presència de Alexia però no sabia què fer fins al dia en què es va posar una altra vegada en contacte amb els companys de RETRUM i tornant de la trobada va veure el fantasma de Alexia a la meitat d'unes ruïnes. Alba va voler que Christian tornés a somriure i li va sorprendre presentant-se a la seva casa. Es van quedar sols a causa que el pare de Christian tenia un sopar. Christian li pregunto que li expliqués alguna cosa sobre la germana bessona de Alexia però quan el li va dir que havia mort ella es va estranyar i li va confessar que el que es diferenciava entre elles dos era que Alexia tenia una pica en el coll que Mirta, la germana bessona, no la tenia. Quan estava parlant es va anar la llum de sobte i Christian va ser a comprovar els fusibles però de sobte exploto el cristall de la porta del jardí. Christian va ser a mirar que va succeir i va trobar que Alba ja no estava a la sala d'estar i va començar a espantar-se fins que la va escoltar xisclar i la va trobar en la cuina sagnant ja que tenia un tall en la cara. Christian va veure a Alexia en el jardí. Va decidir anar a Sant Cugat que era el poble on vivia Alexia i va acabar en l'acadèmia de ball de Mirta. Es va trobar amb ella però amb la diferència que tenia una pica en el coll, la mateixa que tenia Alexia i es va estranyar. Robert li va enviar un missatge on deia de quedar en el cementiri de Teià i una vegada allí, Christian va decidir portar-se un ganivet per protegir-se i es va trobar amb la veritat. La veritable germana que havia mort va ser Mirta, que va decidir passar-se per Alexia amb el tràgic accident de la seva mort. Alexia va decidir amagar-se però vigilar a Christian ja que Alba no era de fiar. Alba era amiga d'aquell jove que va amenaçar a Christian perquè deixés en pau a Alexia i estava disposada a fer el possible per separar a Christian de Alexia i per això ella es va amagar quan va morir la seva germana. Acaba amb el seguiment del grup de RETRUM i intentar saber la veritat sobre la mort de Mirta.


Crítica:

El final acaba molt obert ja que té la continuació “RETRUM 2”. El que més m'ha gust és que els capítols eren molt curts i que de vegades, no et quedaves amb la intriga en alguns capítols i podies parar en aquest capítol. Els capítols no són tan explicacions del narrador i hi ha mes dialogo entre els diferents personatges. També m'ha agradat què no és un final previsible i no saps gens fins que arribes a l'últim capítol. No trobo cap tipus de queixa sobre el llibre. Solament dir que vull comprar-me la continuació i que treguin la pel·lícula.


martes, 24 de mayo de 2011

La resenya


Simple Plan

§ Pierre Bouvier: veu

§ Chuck Comeau: bateria

§ David Desrosiers: baix, segones veus

§ Sebastien Lefebvre: guitarra, segones veus

§ Jeff Stinco: guitarra elèctrica

Sinopsis

Concerts donats el dia 30 d’octubre de 2007 a la sala Razzmatazz de Barcelona i el 14 de novembre de 2008 al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Crítica

Vaig tenir el plaer d’assistir a tots dos esdeveniments. El primer que va ser a la Sala Razzmatazz vaig tenir l’oportunitat de ser a tercera fila, molt aprop del grup. Vaig gaudir molt dels “Teloneros” que van donar l’entrada al concert i tot va anar sense cap altercat però, no puc dir el mateix del segon concert, organitzat al Palau Sant Jordi. Eren més o menys el mateix estil de “Teloneros” però la gent que va assistir s’ho va prendre ballant Ska i empenyent a les fans de Simple Plan que estàvem aprop de l’escenari. Per sort, quan van acabar els “teloneros” la gent que es va colar, va tenir l’honradesa de tornar on estaven per així poder gaudir del concert de Simple Plan que havíem vingut a veure tots junts.

POEMES OBJECTE DE CHEMA MADOX

Titul: Ballet.
Aquesta imatge representa com unes tissores un un pal fan ballet.

Titol: Les paraules del sol.
Aquesta imatge representa com el sol es comunica amb nosaltres.

Titol: Penjant d'un fil.
Aquesta imatge representa com el món penja d'un fil.

Titol: Estalvia espai.
Aquesta imatge representa com la gent estalvia espai a casa seva amb el mobiliari urbà.

Titol: Transparent
Aquesta imatge representa com la lluna es transparenta per les cortines de casa.

Titol: De l'inrevès.
Aquesta imatge representa com anem de caps per avall amb la societat.

Titol: indesxifrable.
Aquesta imatge representa un arbre que està sec per no poder desxifra el problema de la vida.

Canvi de temps.


Aquell matí quan em vaig despertar, vaig obrir les cortines per veure quin temps feia. Era un sol tan radiant que podia il·luminar fins a l'ombra més grisa del món però tot això va canviar a les 5 de la tarda. Em trobava estirada en el sofà, esperant a que Oriol es despertés de la migdiada quan de cop, va començar a caure una tempesta. Estava molt preocupada per la Cuca que vaig decidir entrar-la a casa perquè li feia por. M'encantava l'olor que desprenia a gos mullat però temia que pogués constipar-se, així que la vaig assecar amb una tovallola. Ella es va quedar tan relaxada que es va dormir a la catifa en menys de 5 minuts però jo, estava molt inquieta, no podia concentrar-me en la pel·lícula que donaven a la televisió per culpa dels trons i vaig decidir concentrar-me a veure com queien les gotes de pluja. Em sentia sola, no m'agradava estar sola i menys en dies de tempesta però tampoc volia anar a despertar a Oriol. Quan em vaig fixar en la pluja, vaig veure com la roba que havia estes aquell matí la veïna, es mullava amb les gotes de la pluja. Quan em vaig voler adonar, vaig començar a notar una lleu respiració al meu coll i una veu que em murmurava a l'orella “Hola carinyo”. La primera impressió va ser d'espant però després en veure la seva cara il·luminada pels trons em va calmar. Ja em trobava fora de perill per fi.

martes, 26 de abril de 2011

Els dimarts amb Morrie

Entro a l’aula, m’assec i no dic res. Els miro fixament i ells em miren a mi. Al principi de la classe s’ho prenen amb rialletes però jo m’ho he pres seriosament fins que es va fer un gran silenci. Només es sentien aquells petits detalls que no percebem amb el soroll.

Alguns de ells se senten incòmodes. Es deuen preguntar ¿Quan dirà alguna cosa? Comencen a estar encara més inquiets, miren els rellotges, d’altres miren per la finestra fem veure que no passa res. He aguantat amb aquest no soroll durant quinze minuts i trenco el gel dient.

- Què passa aquí?

Amb això volia treure un tema de debat sobre l’efecte del silenci sobre nosaltres, què ens fa sentir tan incòmodes. La pregunta és ¿per què ens sentim millor amb el soroll?

Instància

MªCristina Martín Guillen, nascuda a Barcelona el 11 de desembre de 1993, estudiant de l’IES Castelló d’Empúries de Castelló d’Empúries, amb DNI núm. 58763212 O i amb domicili a Castelló d’Empúries, Carré Cònsol núm. 12 (CP 17486), telèfon 972 450 027, crismartin_12_@hotmail.com,

EXPOSO:

1. Que, la tutora de 4tC, Elisabet Jaime Estrany arriba tard a totes les classes.

2. Que, porta uns quants dies decebuda per el comportament dels seus alumnes.

3. Que, per algun motiu, no sabem si familiar o simplement el fet del nostre comportament, està malament amb nosaltres.

Per tot això,

DEMANO:

Que fessin un canvi de tutora ja que no es mereix els mals moments que li estem fem passar, ja que ella ho va donar tot per nosaltres i pugui tenir un curs més normal i més decent que no fos el nostre.

Cosa que espero obtenir.

Castelló d’Empúries, 30 de març de 2011

(signatura)

SRA. DIRECTORA MARIA LLUÏSA PINTO, INS CASTELLÓ D’EMPÚRIES.

martes, 29 de marzo de 2011

Text 1 - Sóc irresistible

Sóc irresistible. Es pensen que no ho sé? No s’equivoquin amb mi. Sé que sóc irresistible. No poc bo ni poc guapo però molt superficial, ni bombonàs tirant a irresistible, ni gens guapo però té un no sé què, no. Sóc irresistible i punt. Increïblement, espectacularment irresistible. M’han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva irresistibilitat en tota la seva esplendor. Ja hi estic acostumat a les mirades d’enveja. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els amics, facin-me servir per demostrar-me que interessant i que ben plantat i que ben parit i que ben fotut que estic. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m’han mirat bé.