Els dimarts amb Morrie

Entro a l’aula, m’assec i no dic res. Els miro fixament i ells em miren a mi. Al principi de la classe s’ho prenen amb rialletes però jo m’ho he pres seriosament fins que es va fer un gran silenci. Només es sentien aquells petits detalls que no percebem amb el soroll.

Alguns de ells se senten incòmodes. Es deuen preguntar ¿Quan dirà alguna cosa? Comencen a estar encara més inquiets, miren els rellotges, d’altres miren per la finestra fem veure que no passa res. He aguantat amb aquest no soroll durant quinze minuts i trenco el gel dient.

- Què passa aquí?

Amb això volia treure un tema de debat sobre l’efecte del silenci sobre nosaltres, què ens fa sentir tan incòmodes. La pregunta és ¿per què ens sentim millor amb el soroll?