Canvi de temps.

Aquell matí quan em vaig despertar, vaig obrir les cortines per veure quin temps feia. Era un sol tan radiant que podia il·luminar fins a l'ombra més grisa del món però tot això va canviar a les 5 de la tarda. Em trobava estirada en el sofà, esperant a que Oriol es despertés de la migdiada quan de cop, va començar a caure una tempesta. Estava molt preocupada per la Cuca que vaig decidir entrar-la a casa perquè li feia por. M'encantava l'olor que desprenia a gos mullat però temia que pogués constipar-se, així que la vaig assecar amb una tovallola. Ella es va quedar tan relaxada que es va dormir a la catifa en menys de 5 minuts però jo, estava molt inquieta, no podia concentrar-me en la pel·lícula que donaven a la televisió per culpa dels trons i vaig decidir concentrar-me a veure com queien les gotes de pluja. Em sentia sola, no m'agradava estar sola i menys en dies de tempesta però tampoc volia anar a despertar a Oriol. Quan em vaig fixar en la pluja, vaig veure com la roba que havia estes aquell matí la veïna, es mullava amb les gotes de la pluja. Quan em vaig voler adonar, vaig començar a notar una lleu respiració al meu coll i una veu que em murmurava a l'orella “Hola carinyo”. La primera impressió va ser d'espant però després en veure la seva cara il·luminada pels trons em va calmar. Ja em trobava fora de perill per fi.