La resenya

Simple Plan

§ Pierre Bouvier: veu

§ Chuck Comeau: bateria

§ David Desrosiers: baix, segones veus

§ Sebastien Lefebvre: guitarra, segones veus

§ Jeff Stinco: guitarra elèctrica

Sinopsis

Concerts donats el dia 30 d’octubre de 2007 a la sala Razzmatazz de Barcelona i el 14 de novembre de 2008 al Palau Sant Jordi de Barcelona.

Crítica

Vaig tenir el plaer d’assistir a tots dos esdeveniments. El primer que va ser a la Sala Razzmatazz vaig tenir l’oportunitat de ser a tercera fila, molt aprop del grup. Vaig gaudir molt dels “Teloneros” que van donar l’entrada al concert i tot va anar sense cap altercat però, no puc dir el mateix del segon concert, organitzat al Palau Sant Jordi. Eren més o menys el mateix estil de “Teloneros” però la gent que va assistir s’ho va prendre ballant Ska i empenyent a les fans de Simple Plan que estàvem aprop de l’escenari. Per sort, quan van acabar els “teloneros” la gent que es va colar, va tenir l’honradesa de tornar on estaven per així poder gaudir del concert de Simple Plan que havíem vingut a veure tots junts.

POEMES OBJECTE DE CHEMA MADOX

Titul: Ballet.

Aquesta imatge representa com unes tissores un un pal fan ballet.

Titol: Les paraules del sol.

Aquesta imatge representa com el sol es comunica amb nosaltres.

Titol: Penjant d'un fil.

Aquesta imatge representa com el món penja d'un fil.

Titol: Estalvia espai.

Aquesta imatge representa com la gent estalvia espai a casa seva amb el mobiliari urbà.

Titol: Transparent

Aquesta imatge representa com la lluna es transparenta per les cortines de casa.

Titol: De l'inrevès.

Aquesta imatge representa com anem de caps per avall amb la societat.

Titol: indesxifrable.

Aquesta imatge representa un arbre que està sec per no poder desxifra el problema de la vida.

Canvi de temps.

Aquell matí quan em vaig despertar, vaig obrir les cortines per veure quin temps feia. Era un sol tan radiant que podia il·luminar fins a l'ombra més grisa del món però tot això va canviar a les 5 de la tarda. Em trobava estirada en el sofà, esperant a que Oriol es despertés de la migdiada quan de cop, va començar a caure una tempesta. Estava molt preocupada per la Cuca que vaig decidir entrar-la a casa perquè li feia por. M'encantava l'olor que desprenia a gos mullat però temia que pogués constipar-se, així que la vaig assecar amb una tovallola. Ella es va quedar tan relaxada que es va dormir a la catifa en menys de 5 minuts però jo, estava molt inquieta, no podia concentrar-me en la pel·lícula que donaven a la televisió per culpa dels trons i vaig decidir concentrar-me a veure com queien les gotes de pluja. Em sentia sola, no m'agradava estar sola i menys en dies de tempesta però tampoc volia anar a despertar a Oriol. Quan em vaig fixar en la pluja, vaig veure com la roba que havia estes aquell matí la veïna, es mullava amb les gotes de la pluja. Quan em vaig voler adonar, vaig començar a notar una lleu respiració al meu coll i una veu que em murmurava a l'orella “Hola carinyo”. La primera impressió va ser d'espant però després en veure la seva cara il·luminada pels trons em va calmar. Ja em trobava fora de perill per fi.